Aquesta traducció és automàtica
MÈTODE COMPARATIU
MÉS INFORMACIÓ
Comparar és fixar l'atenció en dos o més objectes per descobrir les seves relacions o considerar les seves diferències o les semblances.
La diferència és la qualitat o accident per la qual es distingeix una cosa d'una altra, o la varietat entre coses d'una mateixa espècie.
L'equivalència és la igualtat en el valor, estimació, potència o eficàcia de dues o més coses o persones.
La igualtat és la conformitat d'alguna cosa amb una altra cosa en naturalesa, forma, qualitat o quantitat, o la correspondència i proporció que resulta de moltes parts que uniformement componen un tot.
Abans de comparar cal plantejar-se "Què podem comparar" o millor dit, "Què àmbits de comparació poden existir?". Amb la intenció d'ordenar i estructurar tots els àmbits i camps de coneixement, hem definit uns àmbits i un llistat en el qual es desenvolupen.
Hi ha tres grans àmbits: la natura, l'ésser humà i el que fa l'ésser humà. Aquests àmbits i el llistat en el qual es desenvolupen determinen des de quin punts de vista podem descriure un objecte i també des de quina punts de vista podem comparar diferents objectes entre si.
Dins del que fa l'ésser humà, destaquem la societat i la cultura. Una de les comparacions fonamentals és la comparació entre diferents territoris amb diferents cultures. Unes comparacions, les culturals, que estan molt relacionades amb la comparació relativa a l'clima oa la història.
Amb què podem comparar?
Comparacions en relació a l'context:
Segons significat popular / comú d'un grup social determinat. Per exemple, al poble valencià de Bunyol el tomàquet és un símbol de la seva festa major, la tomatina.
Els tipus de mètodes comparatius es poden resumir a través dels dos primers dels cinc mètodes inductius de el filòsof John Stuart Mill: mètode de la concordança, que consisteix en l'estudi centrat en les característiques que coincideixen, i el mètode de la diferència, que consisteix en l'estudi centrat en les característiques que difereixen.
En paral·lel a aquesta distinció entre concordança i diferència, també es pot distingir entre el denominat disseny de sistemes més similars, que consisteix a comparar casos el més semblants entre si possibles, i el disseny de sistemes més diferents, que consisteix a comparar casos el màxim de diferents entre si.
La combinació de mètode de la concordança, el mètode de la diferència, el disseny de sistemes més similars i el disseny de sistemes més diferents donen com a resultat quatre grans tipus de mètodes comparatius:
Per exemple: per identificar quin és el medicament que cura una malaltia es pot estudiar:
